Serveis
Sessions de psicologia individual presencials i online
Presencial
Si prefereixes el contacte cara a cara, necessites un espai d’intimitat per a poder parlar còmodament de temes personals o el simple fet d’anar a una cita t’obliga a sortir de casa i posar-te en marxa, les sessions presencial són el que necessites.
Online
Si vols accedir a un servei psicològic de qualitat que no es trobe en la teua zona, tens dificultats de mobilitat, busques la comoditat i l’estalvi de temps, o et resulta difícil organitzar-te per acudir a les cites presencials i acaba sent un obstacle per al canvi, les sessions online s’ajusten a tu.
Metodologia
Com a psicòloga general sanitària, la meua formació es basa en l’evidència científica, de manera que utilitze la metodologia que ha demostrat funcionar millor per a cada demanda en particular. Sempre adaptant-me a la persona i les seues característiques individuals.
Tu marques el ritme i prens les decisions.
La Teràpia Cognitiva-Conductual (TCC) destaca per ser el tractament de referència per a la majoria dels problemes en matèria de salut mental. Aquesta metodologia consisteix a ensenyar a aplicar tècniques que contribueixen a reduir el malestar i/o potenciar el benestar.
Es caracteritza per estar orientada als objectius prèviament establerts, i per la pràctica de les habilitats apreses.
Per a dificultats puntuals que no han evolucionat a un trastorn psicològic, resulta molt útil la Teràpia Breu Estratègica.
Des d’un enfocament sistèmic, s’identifiquen els factors implicats en el problema, per a trobar els que funcionen com a mantenidors del mateix i aplicar xicotets canvis que incidisquen en aquest.
Troba una resposta
Ajuda en la infància
| Mearse en la cama | Problemas de conducta | Miedos | Dislexia |
| Trastorno por Déficit de Atención y/o Hiperactividad – TDAH | Dificultades de aprendizaje | Problemas de adaptación | Habilidades sociales |
| Desmotivación escolar | Ansiedad por separación |
Ajuda en l'adolescència o edat adulta
| Problemas del sueño | Drogodependencia | Autoestima | Ataques de pánico | Fobias |
| Juego patológico | Trastornos de la conducta alimentaria - TCA | Dejar de fumar | Ansiedad social | Depresión |
| Crecimiento personal | Dependencia emocional | Sintomatología ansiosa | Bajo estado de ánimo | Orientación |
| Hipocondría | Ansiedad | Control de impulsos | Gestión emocional | Insomnio |
| Trastorno obsesivo-compulsivo - TOC | Estrés | Celos | Ludopatía | Imagen corporal |
| Burnout laboral | Agorafobia | Problemas de adaptación | Problemas de comunicación | |
| Duelo | Anorexia | Habilidades sociales | Trauma | |
| Bulimia | Abuso de sustancias | Resolución de problemas | Asertividad |
Ajuda en la infància
L’enuresi es diagnostica a partir d’almenys els 5 anys, quan l’infant s’orina en el llit o a la roba de manera voluntària o involuntària, més de dues vegades per setmana, i no es conseqüència d’una medicació o afecció mèdica.
Patró d’enfado/irritabilitat i actitud desafiant: molestar de manera intencionada, desobeir, desafiar les normes, perdre la calma, ressentiment. Si compleix els criteris diagnòstics, podria tractar-se d’un Trastorn Negativista Desafiant.
Quan la por és molt intensa cap a un estímul (activitat, lloc, objecte) i limita en el dia a dia, s’anomena fòbia.
Pot tractar-se d’inatenció, d’hiperactivitat-impulsivitat, o ambdues de manera conjunta. La inatenció és la dificultat per mantindre la concentració en una tasca (cometre molts errors, distraure’s en facilitat, oblidar o perdre coses de manera recurrent…). La hiperactivitat-impulsivitat s’observa quan hi ha dificultats per a romandre assegut, parla excessiva, interrupcions, dificultats per a esperar el seu torn…
Terme col·loquial per a fer referència al Trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultats en la lectura.
Dificultats en la lectura, en l’expressió escrita o en les matemàtiques. Es denominen Trastorn específic de l’aprenentatge.
Dificultat per a fer front a adversitats o canvis vitals. Poden derivar-se d’alteracions emocionals, falta d’eines o recursos personals… Quan la dificultat en l’adaptació persisteix i s’associa a malestar important, pot tractar-se d’un Trastorn d’Adaptació.
Dificultats en la interacció social: dir que no, posar límits, ser capaç de comunicar i expressar opinions, sentiments, assertivitat, iniciar converses amb desconeguts, parlar en públic, resolució de conflictes interpersonals…
Pèrdua o absència d’interés en les activitats escolars o acadèmiques. És un símptoma que pot estar associat al bullying, baixa autoestima, dificultats d’adaptació, trastorn depressiu…
Por o ansietat excessiva i inapropiada per al nivell de desenvolupament de l’infant o adolescent, a la separació dels cuidadors principals. Preocupació, resistència a la reparació, malsons…
Ajuda en l'adolescència o edat adulta
Conjunt d’alteracions en el somni: insomni, hipersomnia, despertar-se moltes vegades durant el somni, no descansar malgrat dormir, tindre molt de somni durant el dia.
Actualment es denomina Trastorn per consum de substàncies, i es caracteritza per un patró problemàtic de consum d’alguna substància, per quantitat, freqüència, finalitat, abstinència… que interfereix en alguna àrea de la persona (laboral, social, familiar, acadèmica…)
És la valoració de l’autoconcepte o visió que cada persona té de si mateixa. Incideix directament en la confiança i seguretat per a actuar. La baixa autoestima apareix en les persones amb depressió, amb dificultats en les habilitats socials, en els TCA…
Aparicions sobtades de por intensa i malestar intens en minuts, juntament amb palpitacions, sudoració, tremolor, dificultat per a respirar, dolor en el tòrax, nàusees, sensació de mareig, por de morir o a perdre el control…
És el símptoma principal del trastorn de pànic, però pot donar-se en diferents trastorns relacionats amb l’ansietat.
Pors específiques (volar, altures, animals, injeccions…) molt intenses i que causen interferència en alguna àrea (laboral, acadèmica, social, familiar…)
Addicció al joc d’apostes (“tragaperres”, apostes esportives, pòquer, bingo, rasca i guanya…), és a dir, un patró problemàtic de joc per freqüència, quantitat, finalitat, abstinència… que interfereix en alguna àrea de la persona (acadèmica, laboral, social, familiar…)
Conjunt de trastorns que tenen en comú l’alteració de comportaments relacionats amb el menjar (Anorèxia, Bulímia, Trastorn per “atracón”). Altres símptomes en comú són, la por d’engreixar, la impulsivitat, ansietat, baix estat d’ànim o les dificultats en la gestió emocional.
El consum de tabac és un comportament nociu per a la salut física que pot convertir-se en una addicció.
L’ansietat és una emoció que es caracteritza per la preocupació excessiva, l’anticipació aprensiva i les conductes d’evitació. Està associada als trastorns d’ansietat, però també es pot observar en la depressió, èpoques d’estrés, trastorns de la conducta alimentària, etc.
L’estat d’ànim deprimit la major part del temps, la disminució de l’interés o el plaer per la majoria d’activitats, i els pensaments negatius cap a un mateix, el món i/o el futur, són els símptomes més freqüents.
A vegades busquem potenciar les nostres fortaleses, millorar el nostre benestar, treballar en determinades àrees personals que no suposen un problema, però volem aprendre a manejar-les de manera diferent.
Dificultat per a trencar un vincle afectiu, malgrat les conseqüències negatives que implica mantindre’l. Gran malestar emocional associat a la pèrdua del vincle en qüestió.
Les preocupacions, pensaments que comencen amb “i si…”, dificultats per a dormir, alteracions en l’apetit, tensió muscular, hipervigilància, dolors corporals (estómac, cap, reaccions en la pell), caiguda de pèl…
Símptoma principal en la depressió, però que apareix associat a la majoria d’alteracions de salut mental. Per si només no correspon a un trastorn psicològic.
Dificultats en la presa de decisions, dificultats en la visió de futur, dificultats per a aconseguir metes personals, dificultats per a dur a terme el que ens proposem.
Terme col·loquial a fer referència a l’Ansietat per malaltia, que consisteix en la preocupació per patir o contraure una malaltia greu sense que existisca una afecció mèdica o un risc elevat de presentar-la, amb comportaments excessius relacionats amb la salut (comprovació o evitació).
Por o ansietat intensa en situacions socials en les quals ens exposem a l’examen o judici d’altres persones (ser observat, donar una xarrada, mantindre una conversa, reunir-se amb persones desconegudes…)
Continuar realitzant comportaments que comporten un dany o conseqüència negativa, per la impossibilitat de controlar unes certes conductes. Alguns exemples són, l’agressivitat, explosions d’ira, fartades de menjar, robatoris… És un símptoma que apareix en el TOC, en els TCA, el TDAH, les addiccions…
Aprendre ferramentes per a identificar i regular les emocions.
Dificultats per a agafar el son. És un tipus d’alteració del somni.
Les obsessions són pensaments, imatges o impulsos recurrents i no desitjats que causen un malestar important. Les compulsions són accions que s’utilitzen per a parar les obsessions. Poden ser comportaments (llavar-se les mans, ordenar, comprovar les coses…) o actes mentals (resar, comptar, repetir paraules…)
Reacció fisiològica de l’organisme que s’activa per fer front a una situació percebuda com a amenaçadora. Col·loquialment s’utilitza per a fer referència al malestar emocional ocasionat per un ritme de vida amb moltes exigències (familiars, laborals, socials, acadèmiques…)
És una emoció que apareix quan sentim l’amenaça que alguna cosa o algú ens llevarà una cosa valuosa. Pot aparéixer en les relacions de parella, d’amistat, familiars (ex. entre germans). Es distingeix de l’enveja, que apareix quan desitjaríem tindre o estar en la posició d’una altra persona.
Terme utilitzat col·loquialment per a referir-se al Joc Patològic.
Les alteracions en la imatge corporal o el rebuig de la pròpia imatge corporal, són símptomes dels Trastorns de la Conducta Alimentària, encara que per si sols no constitueixen un trastorn psicològic.
Estrés específicament en l’àrea laboral.
Por o ansietat intensa a l’ús de transport públic, estar en espais oberts o en llocs tancats, estar enmig d’una multitud o estar fora de casa sol.
Dificultat per a fer front a adversitats o canvis vitals. Poden derivar-se d’alteracions emocionals, falta d’eines o recursos personals… Quan la dificultat en l’adaptació persisteix i s’associa a malestar important, pot tractar-se d’un Trastorn d’Adaptació.
Dificultats per a solucionar conflictes interpersonals a través del diàleg, dificultats per a expressar emocions o sentiments, que causen malestar important. És un símptoma característic de l’Ansietat Social.
Procés d’adaptació emocional que segueix a qualsevol pèrdua (persona pròxima, mascota, ocupació, relació, expectatives, metes…). A pesar que durant el dol apareix simptomatologia depressiva, no es tracta d’una alteració psicològica, és un procés adaptatiu natural i necessari. S’utilitza la teràpia psicològica per a acompanyar en aquest procés o prevenir que no es desenvolupe un dol patològic.
Trastorn de la conducta alimentària
Dificultats en la interacció social: dir que no, posar límits, ser capaç de comunicar i expressar opinions, sentiments, assertivitat, iniciar converses amb desconeguts, parlar en públic, resolució de conflictes interpersonals…
S’utilitza aquesta paraula per a fer referència a experiències de gran impacte emocional. Quan aquestes experiències guarden relació amb un risc de mort i posteriorment apareix una simptomatologia específica, es denomina Trastorn d’Estrés Posttraumàtic (TEPT).
Trastorn de la conducta alimentària
Símptoma principal de les addiccions al cànnabis, l’alcohol, el tabac, la cocaïna… Per si sol, no constitueix un trastorn psicològic, però suposa un risc en el desenvolupament de l’addicció.
Dificultat per a fer front a adversitats per bloqueig emocional, falta de ferramentes o habilitats, alteracions en el pensament racional… Quan ens trobem amb situacions que sobrepassen els nostres recursos personals, és possible que es desenvolupe un Trastorn d’Adaptació.
Estil de comunicació respectuós amb un mateix i els altres. Ens permet marcar límits, expressar-nos lliurement i fer front als conflictes sense atacar o provocar un dany en altres persones.
